Mos Azimans - En Un Miralh - Chansos de Bernart de Ventadorn (...1147-1170...) (2015)

Mos Azimans treu el seu primer disc, "En un miralh", centrat en cançons del trobador Bernat de Ventadorn. Enregistrat al monestir de Sant Pere de Rodes l'abril del 2015, veu la llum amb el 2016. Ha estat finançat en part per una campanya de Verkami i editat a Àudiovisuals de Sarrià, amb un disseny acurat i un llibret molt complet amb la traducció de les poesies a diversos idiomes. Es pot comprar als concerts del grup i a través d'una petició a [email protected]. Més info a: www.mosazimans.com



...per speculum et in aenigmate...
St PAU (I, Corintis, 13, 12)
El mirall diu mentida.*



En la més coneguda de les seves cançons, Can vei la lauzeta mover, el mirall és la imatge amb què Bernart de Ventadorn canta els ulls de la seva estimada, ulls que han estat la causa de la seva perdició. Però el mirall dóna títol a aquest disc també per altres motius. Un d’ells es troba en les arrels mateixes de la paraula. El verb llatí miror, d’on vindria miralh, significa “meravellar-se, admirar”, i és certament meravellats que ens hem apropat a aquests cants, portats per la força d’un imant** que ens atreu i ens orienta.

Malgrat que el pas del temps ens allunya del moment en què van ser “trobades”, aquestes cançons irradien una vivacitat i una força poètiques colpidores. Hi ha una distància, però, que no ens permet accedir-hi directament, plenament, i aquesta és la distància que separa, com un tall, el signe escrit del so, de l’expressió que pretén consignar. Estem obligats a ser lectors d’uns chans que són, en la seva essència, oralitat. Així la nostra lectura serà per força una relectura, una especulació*** i amb sort, un reflex, una reflexió, un acostament.

A finals del segle XII, en el seu De amore, Andreas Capellanus defineix l’amor com una passió natural que neix de la visió de la bellesa d’una persona i del pensament obsessiu sobre aquesta bellesa, de manera que s’acaba desitjant per sobre de tota altra cosa les abraçades de l’altre. Ens diu també que un amor que no arriba a ser correspost, el que ell anomena amor singular, és una passió no recíproca que només aconseguirà turmentar l’enamorat.

En la que es podria llegir com la història d’un desamor fatal, que va de l’enamorament eufòric que transforma la neu en camps de flors fins a la mort figurada del poeta que abandona el cant i defuig l’amor, Bernart de Ventadorn canta el desig, la por, el plaer, el neguit, l’espera i la desesperança, l’alegria i el dolor... canta aquesta Amors canviant, poderosa, insondable.****

El desig que ens ha portat a fer aquest disc és el de reflectir, encara que només en sigui una ombra o una lleu espurna, la bellesa i la força d’aquestes poesies.

--Pau Marcos Vicens



* Ambdues cites, gairebé equidistants a un extrem i l’altre del temps de Bernart de Ventadorn i expressament fora de context, volen mostrar, per una banda, les profundes arrels i per l’altra, la persistència d’aquesta cosa tan humana que és la dificultat d’entendre-hi res.

** Mos Azimans (“el meu imant”) és el senhal, el nom en clau, amb què Bernart de Ventadorn es refereix a la seva dama en el poema Lancan vei per mei la landa, escrit quan era lluny d’ella a Anglaterra, on havia seguit la cort d’Elionor d’Aquitània.

**** Segons l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva accepció transitiva, el verb especular significa “mirar atentament una cosa” mentre que, sense l’objecte directe, ens porta a “fer suposicions” (potser allunyades de la realitat).

**** La portada d’aquest disc reprodueix una fotografia de l’Adriana Lestido, extreta de la sèrie El amor (1992-2005). Ens ha acompanyat durant part de la creació d’aquest programa i en l’últim moment ha revelat part del seu misteri. Sempre hi havíem vist un mar que a cops asserenava i a cops inquietava però aquest mar ha resultat ser un mar de sal. La fotografia va ser feta en un salar (“llac sec”) del desert d’Atacama (Xile).